Al bell mig del no res
i amb el cor verge
intento fruir al màxim.
Verge com la neu
que poc a poc s'apila arreu.
Verge com l'aigua
que corre muntanya avall.
Verge com el vent suau
que ens refresca cada dia.
La natura ens regala
sensacions diferents,
moments inoblidables,
estímuls que mai marciran.
Un cavall pacient
pasturant amb quatre vaques
mentre un grupet de gent
s'empastifen les sabates.
No molt lluny d'aquí
el bramar d'un cabirol
se l'escolta un pica-soques
i un gosset a marrameus
que porqueja unes pilotes.
Entre tant el Sol cau accelerat
i tan sols la lluna pot sentir
com es fusionen altre cop
frescor i silenci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Colometa
Cada cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen, els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Dedicada al personal del nou camping.
ResponEliminaGent genial, gent honrada i com Deu mana!!!
Jordi, preciosa la teva poesia de La Guingueta i moltes gràcies per les teves paraules de part de l'equip de Nou Càmping!
ResponElimina