dijous, 26 de desembre del 2013

Adrià

Ja fa un temps
que vius entre nosaltres
la teva família
i tots enbadalits seguim
cada un dels teus gestos
cada soroll, mirada o rialla
ens l'agafem
com si d'un miracle es tractés
però algú et mira
amb especial atenció
mira aquesta coseta
que cada dia que passa
es va fent gran i més gran
i que de ben segur
qualsevol dia d'aquests
començarà a caminar
i tant bon punt sàpigues caminar corre!
corre i no et giris en darrera
no sigui que aquest llopet risadet
t'enxampi i se't mengi!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...