Vida cruel

Amb tan sols nou primaveres
ja ets a la roda de la vida
dins una asquerosa mina.
Teva és la pell esquerdada
que en silenci pietat ens demana.
Amb el rostre mascarat de pols i suor
obres les parpelles al màxim

per intentar captar una llum inexistent.
Les teves gegantesques pupil·les
ploroses i absents
ens reflexen una minsa vida
ben segur soterrat en aquesta mina.