dissabte, 28 de desembre del 2013

Vida cruel

Amb tan sols nou primaveres
ja ets a la roda de la vida
dins una asquerosa mina.
Teva és la pell esquerdada
que en silenci pietat ens demana.
Amb el rostre mascarat de pols i suor
obres les parpelles al màxim
per intentar captar una llum inexistent.
Les teves gegantesques pupil·les
ploroses i absents
ens reflexen una minsa vida
ben segur soterrat en aquesta mina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...