Avui tot just fa un any
d'aquella nit de mona plena
en que tu dolça flor
vas caure als meus braços
la vida va passant
els mesos van corrent
i avui altre cop ets amb mi
doncs sempre et porto dintre
poc a poc has anat escarbant
un gran forat al meu cor
i em sento
cada cop més lluny del món
i mes a prop teu
en resum un cabàs ple de rialles
i un didal eixut de llàgrimes
amanit amb algun maldecap
però malgrat això
tu segueixes aquí
al meu costat.
t'estimo vida meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada