De cop i volta una claror lluminosa
em sobta en mig la melangia
alço el cap i per damunt
d'aquesta mundana paret
veig la lluna
tota ella tant grossa i tant rodona
com si volgués dir-me alguna cosa
com si volgués desencisar-me
no torni a pensar.
Però no se'n surt
avui un dia més
me l'he passat pensant en tu
analitzant cadascun dels teus moviments
separant cada una de les teves faccions
segregant els teus ulls xinats
de la teva senzilla rialla
la pau interior que desprens
fa que em xerriquin les dents
i fins que el sol torni
per empènyer la lluna lluny d'aqui
estaré somiant
en els teus nobles pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada