El vent ens ha fet jack mat.
La llum altera la foscor
d'un foc roent.
Val més tenir el cap gelat
que el cul pelat.
I quan es piquin
els que res poden rascar
la mare natura
en el seu estat més pur
explotarà en forma de poncella
en mig la primavera.
I sols em queda pregunta't.
Q t'has rallat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sempre, Maki sempre
Que estranya és la mort que fa que t'enyori i alhora t'estranyi. Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Les mans del mestre eren blanques. Les mans del mestre eren grans per poder abraçar-nos millor, per poder protegir-nos. Les mans del mes...
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada