Heu vist l'home dels nassos?

Una vegada a l'any

cada 31 de desembre

surt a passejar-se pel carrer

un personatge peculiar.

Ell és, l'home dels nassos.

La gent que l'han vist

expliquen, que és molt alt

altres juren i perjuren que no

que l'home és ben baixet.

Uns diuen que té el cap pelat

altres que té molt, molt cabell.

En l'únic que tots coincideixen

és que té tants nassos 

com dies li queda a l'any.

Veurem si hi ha algun nen

que se'l troba pel carrer.

I així ens pugui explicar

del cert quants nassos té!!!

El tractor compleix un any

El bloc del tractor de l'amor

compleix un any de vida.

Creat el 25 de desembre

per donar un toc diferent.

Per posar sal, oli i pebre

a la vida de molta gent

i com no, també a la meva.

Un any emocionant, intens

en el que hem traspassat

fronteres, ens han seguit

de més de deu Països diferents

amb onze mil visites

i vuitanta poesies noves.

Gràcies perquè sense vosaltres

el meu tractor no arrancaria

i això m'enorgulleix dia a dia!!!

El millor regal de Nadal

Diuen que Déu va deixar
un Àngel a cada poble.
A Bellvís ens va enviar la Pilar,
patidora i servicial al màxim.
Sempre pensant en els altres.
Infermera per vocació
cuida a tot el poble per igual.
Regalant-nos una dolça rialla
ens visita sense pressa
i això si, sense pausa.
Mai una paraula
per sobre d'una altra.
Cada punxada que fa, executada
amb la precisió d'un rellotger.
Mimant fins i tot una petita ferida.
En tota una vida de dedicació
i en un lloc al punt de mira
de tota classe de gent
mai he sentit una crítica
i la veritat, gens no m'estranya.
Moltísimes gràcies per ser així
tan, tan i tan infínitament gran!!!

La meva Anna

Amb la ingenuïtat d'un nen
segueixo perplex el teu caminar
i m'embadaleixo al veure't.
Cada mirada, cada rialla
cada pas que fas, em sembla
com si d'un miracle es tractés.
Una estranya força m'atreu cap a tu.
Ets especial, diferent i tens
una manera de fer-te estimar
que mai havia vist fins ara.
Penso que m'has escollit
i això em fa sentir privilegiat.
Quan m'abraces, no em deixes anar
i plores perquè no marxi
per un moment el món s' atura.
I veig clarament que a vegades
alguns somnis es poden fer realitat.
El meu és poder formar part de tu!!!

Canvi d'oli i filtres

Arribats els quaranta

la cosa es complica, i molt.

Poc a poc i sense adonar-nos-en

el nostre cos ens va canviant.

Un bon dia davant del mirall

t'adones que tens arrugues

i just l'endemà quin esglai

a la bàscula, el pes ha augmentat.

Llavors decideixes corrent

anar a fer-te una analítica.

I aquí bé la gran cagada!

Esvaït a la consulta 

i amb un potet de pipí a la mà

veus com te la van xarrupant.

Diuen que la sang es regenera

però just aquesta que m'han pres

era la que es preocupava

de regar el meu cervell

i per això continuo ben perdut

fins que arribi la sentència

i em confirmi, el que em temia

"la passa de colesterol he enganxat"

i és que algú m'ha dit que s'empega

igual que un refredat!!!

La Marató

En un temps en què l'esport
torna a estar de moda
i en el que fer una vida sana
preocupa a molta gent,
torna la inigualable, la pionera,
la reina de totes les curses
senyores i senyors amb tots vostès
ja és aquí, la marató de tv3.
Una cursa on és igual
si ets molt alt o baixet.
No importa si estàs molt fort
o al contrari, ets fluixet.
Tots hi podem participar
i d'alguna manera
tu també hi pots col·laborar.
Així és, que no ho dubtis més:
vine, inscriu-te i recorda
que és l'única cursa al món
on tots podem guanyar-hi!!!

Uns Nadals amb un toc diferent

Nadal s'acosta i això es nota.
Els carrers s'il.luminen.
Les botigues s'omplen de vida.
El rebost i la nevera
són plens fins a vessar.
Tot un reguitzell de trucades
anunciant bons pensaments.
Uns dies que per alguns
freguen la perfecció, per altres no!
Mentre molts pensem en el torró
en alguna trista habitació
s'hi amuntega un munt de roba
que no es planxarà pas sola
just a sobre, hi reposa un gran estel.
Per moltes dones aquest
és l'únic arbre de Nadal
que durant tot l'any llueix igual!!!

Tocant de peus a terra

Després d'anys treballant per un altre
tornes a la terra que et va formar.
La terra que et va veure créixer
a cops, amarat de suor pel sol rogenc
i altres, calat de fred per la boira.
Rumies, en tot pel qual vas marxar.
No tenies un sou fixe,
ni dissabtes, ni diumenges,
ni tant sols festes de guardar
però podies parar a esmorzar
i de tant en tant un bon dinar
On no hi faltaven el porró i el cigaló
els cargols, la costella, la cassola
i una bona colla de companys.
Tornes pensant, que no era tant dolent
aguantar la pluja i el fort vent
quan aquest dur l'olor de llibertat!
La qual mil i un cops has enyorat!!!

Obre bé els ulls i viu

El temps, que diuen tot ho cura
tot ho cura menys la mort.
Els anys insubornables
s'amunteguen els uns
damunt dels altres
ben apilats a les espatlles
i sí, és millor complir anys
que no complir-los
però la veritat, és que a cops
comencen a pesar,
Poc a poc ens debiliten
i van robant-nos el desig.
Així és, que abans que això passi
hem de aprofitar-nos de tots
els petits i grans plaers
que ens regala el nostre entorn.

Segona part

Una carta d'amor
s'esmuny per sota la porta
dins d'ella fresques noticies
fan que es perturvi l'ambient
bo i fent accelerar de desig
els batecs d'un cor calent.
Tot una afluència de lletres
contagien del plaer viscut
una jove meravellosa
que amb la carn tremolosa
llegeix perplexa, tant gran veritat
i es que no existeix
res millor en aquesta vida
que estimar i ser estimat!!!

Tractorejant

Una escala trencada
em porta altre cop al no res.
Palpo per damunt dels llençols
i no puc trobar-te
per desgràcia no hi ets.
L'olor a tu em perturba els sentits.
Tanco els ulls i veig
tot un conjunt de fotogrames
que em fan reviure bons moments
i extranyament necessito tenir-te
abraçar-te altre cop
sentir la teva veu
i així tornar a fondre
el teu cos amb el meu.

No queden ni els gats

Tot un reguitzell

de carreteretes i camins
ens apropen a un munt
de poblets abandonats.
Cases buides, vidres trencats
parets derruïdes
trebols ensorrats, prop d'allí
al bell mig del no res
en un cementiri perdut
la mare natura, engalana
amb les seves millors mudes
un Jesús, que tot nuet
estava mig mort de fred.

M'han dit que és càncer

Just al mig de quatre parets
escoltes unes maleïdes paraules.
El resultat de les proves
ha sortit positiu.
De cop, et sents com si algú
t'enganxés a l'esquena
la teva data de caducitat.
Llavors per un moment
el món sencer et cau a sobre
i més de mil perquès
t'envaeixen de cop el subsconscient
amb els dies t'adones
que ara més que mai, el temps és or
i a l'igual que un captaire
penses aprofitar cada cèntim de vida.
A partir d'avui, viuràs al màxim
cada instant, cada moment
Faràs tot el que fins avui
mai haguessis imaginat que faries
i des d'ara i fins al final
et dedicaràs tan sols a viure!!!

El complex cervell de la dona

El món és ple de gent

i la meitat d'aquesta gent

és del sexe femení.

Cosa, que no passa desapercebuda

per l'altra meitat.

L'home, com a tal mira 

d'entendre alguna cosa

però no se'n surt.

La història és massa complexa

perquè un cervell tan limitat

pugui entendre el que passa.

Resulta, que quan et veuen parat
volen manar-te feina.
Resulta també que amb tu
no poden passar-ho be.
I com si tot això fos poc
es veu que quan et diuen que no

volen dir que sí i al reves.
Doncs la veritat
jo tampoc entenc res!!!

Bevent del Sant Greal

Fills, d'aquella generació
que no volia créixer.
D'aquella generació, de "Peter Pans"
que encara busquen ara la campaneta.
Fidels hereus, del res és impossible
gràcies a "l'equipo A".
Capaços com "MacGyber"
d'entrar, als arxius secrets del pentagon
o d'aparcar, el cavall pigat de la pipi
a la plaça Roja de Moscú.
Aquests som nosaltres
canalla que ronda els quaranta
els grans seguidors, d'herois
com Superman, el Goku, o en Batman
els únics capacitats, a dia d'avui
de salvar-nos, d'aquest corrupte
món en destrucció!!!

Et desitjo...

No deixis que les pors
es cruspeixin els teus somnis.
No permetis que ningú
dibuixi el teu camí.
Escolta sempre
els batecs del teu cor.
Viu cada dia amb intensitat.
Aprofita al màxim, cada minut
frueix amb els teus, de cada segon
com si de l'últim es tractés.
I així, i sols així coneixeràs,
un dels plaers 
més grans que existeix.
Sentiràs cada matí al llevar-te
l'olor de llibertat!!!

L'estar viu et mata

Tots hem perdut algú
un pare, un padrí, un amic
algú que per nosaltres era especial
i que ens havia fet sentir diferents.
Algún cop, després de molt sofriment
una llarga malaltía, ens el prenia.
Altres vegades, un accident

o inclús algún, que es moría de repent.
L'instint de protecció, ens fa repetir
en mil ocasions:"ves en compte"
"vigila que no prenguis mal".
Sense adonar-nos, que el perill
el portem per dintre, no és el tabac,
ni el cor, ni tan sols la carretera.
L'únic que mata en aquest món
és l'estar viu!!!

La unió fa la força

Polítics per aquí
mentides per allà.
El poble, comença a tenir
els ous plens!
Mentre els d'Europa, fan l'orni
i sembla, que no s'enteren de res.
Els de la república "bananera" del costat
ens demostren, que el seu poder polític
esta per sobre, del poder judicial
i fan créixer dia a dia,
els afiliats a l'independència.
Entre tant, els d'aquí
sols pensen a barallar-se, com canalla
jugant tots junts al pati dels tarongers.
Sembla que encara no se n'han enterat,
que aquest cop, és el poble qui es mou
que ara, és Catalunya qui brama
amb veu forta i clara
que volem unitat
per aconseguir, aquesta tan nostra
i somiada LLIBERTAT!!!

La torre de Babel

L'home, va néixer sense ales
però ben aviat, va voler arribar al cel
va construir una torre molt alta
per poder arribar-hi
i així, va provocar l'enuig de Déu.
Aquest, és l'inici dels idiomes
segons expliquen els llibres sagrats.
El cas és, que mentre en català dèbil,

tots sabem que significa
en anglès, a l'infern saben el que és.
Lletres enganxades, paraules barrejades
provoquen un cacau tant gran
en aquest món, cada dia més xic.
Fan que ens partim el cul
rient d'Aznar del pare rei o la botella
però voldria veure què faríem
nosaltres al lloc d'ella!
Resumint la terra és plena de barreres
unes geogràfiques, altres monetàries
però de totes la més gran
que no ens entenguem parlant.

Catalunya clama!!!

Amb la pell esborronada pel record

intento dormir sense èxit.
Acluco els ulls i veig encara
una marea humana que tenyeix
de vermell i grog la diagonal.
La veu unànime del poble clamant
in, inde, inde, penden, cia!
Alhora, que una estranya sensació
em recorre el cos per dins.
Per primer cop em sento agraït.
T'agraeixo Espanya, fer-nos sentir així.
Tant catalans, tant de la nostra terra.
Fer-nos veure, que cada dia que passa
és un dia menys!
Agrair-te també de tot cor
aquesta poció màgica
amb la que ens banyes constanment
la qual per moments ens fa sentir,
com si fóssim Astèrix i Obèlix
vivint ven lluny de Roma
en una prospera i renovada
Galia independent!!!

Dictadura o democracia?

Vivim en un país petit
on durant generacions
hem conviscut en pau i concòrdia
gent de dreta i gent d'esquerra
persones moderades i educades
amb altres més eixelebrades
alguns de races i cultures diferents
però sens dubte, catalans tots.
Han passat ja, quaranta anys
de la mort del dictador
i sempre, que algun dubte ha sorgit
com molt bé diu la llei
s'ha resolt amb elegància
hem tirat de democràcia.
Tots els que han volgut
han pogut anar a votar
i així, s'han pogut expressar.
Tan si surt blanc, com negre
hem d'escoltar i mirar d'entendre
el que vol la majoria
i que els ideals, mai dels mais
ens faci perdre l'armonia!!!

Els firals de Bellvís

Temps era temps
més o menys pel mil sis cents
vivia a Bellvís, un noble
que feia gaudir al poble
amb les festes dels firals.
Malabars amb foc, firaires
i tota mena de danses
feien esborronar a la gent
dels genolls fins al clatell.
Conegut arreu de la comarca
per pagesos, pobres, rics
i bandolers proscrits.
El senyor de Bufalà
mitjançant poders atorgats
pel a les hores rei, Felip quart
garantia, un judici just
a tot perseguit, que amb la mà
és pugues agafar
a l'anella de cal Bufalà

El mal d'amor

Un rellotge trencat
marca la fi de l'eternitat
la inexpressió d'un somriure
esborrat pel dolor
i amb el cor embotit
dins d'un petit puny.
Entre tant el temps parsimoniós
no deixa córrer les hores
i tot un reguitzell de sentiments
forjats a foc lent, queden ara
esbrocellats en mil bocins.
Per un moment l'aire
sembla acabar-se
i com va dir aquell
Contra més grans siguin
les flames de la passió
més cendra ens tocara tragar!!

El puto tabac

Antídot o verí
ningú m'ho ha sabut dir.
El cert és que els anys passen
i el món segueix fatal.



Mentida darrera mentida
tots ens anem enganyant.
Mil cops hem dit de deixar-ho
mil i un hem tornat a calar.
I és que està ben demostrat
que treure fum per la boca
ens fa sentir importants.
Uns diuen que els posa tranquils
altres en canvi no saben que dir
I jo sols voldria saber
qui coi va inventar un vici així
pel que hem de pagar per morir!!!

Roser sense espines

Empresària incansable i mare
d'un dels principals símbols
de Catalunya: la rosa.
Formes part d'aquella generació
de pedra picada que ben aviat
es van ficar a estirar del carro
i que encara avui ho donen tot.
Catalana i de la terra
fins al moll de l'os

encandiles a clients i amics
amb el teu somriure preciós
sempre engalanat d'alguna rèplica.
Amant dels valors de família i empresa
que tan bona parella fan.
Transmissora també del compra a casa
i ven a casa, conscient de que el barat
és car i lo car sempre acaba essent barat
I amb una única obsessió:
la feina te d'estar ben feta.

Professor Sebastià Serrano

Unes càlides paraules brollen dels llavis
tot desvetllant els secrets de la vida
un gest, una mirada, una paraula
cada moviment que fem
l'has estudiat minuciosament.
Déu et va dotar, amb el do de la paraula
i tu amb molt d'esforç i sofriment
has arribat lluny, molt lluny
d'aquest poble en qual vas néixer
el Bellvís de la teva infantesa
el que et mirava al créixer i fer-te gran
al costat de la Lola de cal Farrera.
El que et va veure formar una família
amb la Maite, l'Anna i la Laia
les tres flors del teu jardí.
El mateix Bellvís, que un dia
et va escollir per fer-te fill il.lustre
ara t'observa amb nous projectes
i veu com aquest professor d'universitat
pensador, ideòleg, comunicador
i somiador d'un món millor
emprèn aquest nou repte
per seguir liderant aquest agitat món
en el que ens ha tocat de viure.

Canet rock

Tot just a l'Alba d'un nou món
la flower power reeixia

mentre, alguns mugrons punxeguts
exaltaven les xicotes.
Dalt de l'escenari Dausà i Quintana
feien de les seves bo i fent
vibrar la gent, que totalment entregats
rememoraven l'esperit dels setanta.
Mentre en Sisa finalment, va poder dir:
"oh benvinguts passeu passeu
de les tristors en farem fum",
un vent suau, feia brunzir amb força
la nostra estimada bandera
que estrellada, omplia el cel
amb el "pau i amor" d'altres temps.
Entretant, l'exèrcit de la Marina
feia a les barres, un canet i net.
I és que si aquest any no has vingut
no tens ni la més remota idea
de tot el que t'has perdut.

Qüestió d'actitud

Tots coneixem, gent agradable
que contrasten, amb altres als que
el mal humor, no els deixa viure.
Qui més qui menys, té algun problema.
Sabem, que un dia o altre hem de morir
però tothom no s'ho agafa igual.
Alguns, fan com el gos de l'hortolà
que no mengen, ni deixen menjar.
Altres, es miren la vida diferent
agraint, cada moment que tenen
aprofitant, minut a minut i cada segon
per regalar als seus semblants

un munt de somriures gegants.

La Mar ens ha deixat

Un munt de pàgines
un Mar de llàgrimes.
Un comportament humil i diferent
provant de complaure la gent.
Una vida, dedicada al pròxim
pensant sempre en ajudar
en unir i en sumar.
Però de cop te'n vas.
I endarrere, deixes tot
pel qual, un dia vas lluitar.
Diuen que la força no es destrueix,
que tan sols es transforma

i avui la teva força queda repartida
a bocinets molt petits
dins de cada un de nosaltres.
Gràcies Mar per la teva immensitat.
Mil gràcies per ser tan i tan gran!!!

L'ultim Sant Joan carles

Després de la nit de sant Joan,
la pluja amera altre cop els carrers
tot apaivagant, la flama d'un poble.
Cel enllà, un parell de pardals xops
intenten escapar-se del mal temps
tot refugiant-se, en un arbre dolgut.
És el pi de les tres branques
que mutil.lat, aguanta tan gran ofensa.
Des del monestir de Ripoll repiquen
unes velles campanes amb força
i ens transporten a un altre temps
en el que, gent com l'abad Oliva
forjaven ja, els forts fonaments
del nostre petit estat català.

L'altra Espanya

Algú coneix l'altra Espanya?
la que escolta sempre
la que és intel.ligent i culta
l'Espanya moderada i dialogant
que entén, la pluralitat del territori
i com a tal, comprén que tothom
pot parlar la seva llengua
sense que això es titlli d'ofensa.
La mateixa Espanya que sap
que ningú és dolent per sentir-se català
i menys per estimar la nostra terra
com ells lògicament fan amb la seva.

Aquesta altra Espanya existeix
i coneixedora de la trista realitat.
Dona raó al poble català
i entén perquè ens en volem anar.

El millor onze de la historia

Diuen que els catalans som rucs
perquè celebrem una derrota.
Però cada onze de setembre
el poble, molt clar ha parlat

i com va fer William Wallace
demanem a crits la llibertat.
Passats ja, tres cents anys
no en volem ni un minut més
de feudalismes, de borbons
ni toros negres amb collons.

Tips de tanta pallassada junta
per vosaltres queda doncs el pa,
el circ i els falsos castells.
Nosaltres, preferim els de veritat
els que fem amb folra, manilles
i un munt de mans unides
tot fent pinya al seu davall.
Volem, sardana i segadors
la senyera i en Macià.
I cada cop que ens descalcem
recordar el Lluís Companys!!!

Existeix res millor que el silenci?

Esperant la senyal del més enllà
visc la vida que em pertoca
impotent, observo les hores
esfumar-se en fila índia
un somriure preciós
em transporta lluny d'aquí
en un lloc, al costat del paradís
on tan sols puc veure't

però no puc abraçar-te
i on l'únic que puc sentir
és la remor del silenci!!!

A gugu gaga

El poder de la paraula.
El poder del poder expressar-te.
El poder dir el que sents.
El poder dir el que penses.
És tant i tant important.
Lluny del record tenim
els primers mots que vam pronunciar
I lluny, està també aquell sentiment
que ens va recórrer el cos al veure
que parlavam i ens entenien.
Ens vam sentir Deus per primer cop.
I no, no me'n recordo pas del moment.
Però, cada cop que veig un petit,
amb aquella cara de ser superior,
tot pronunciant les primeres xerrameques
penso, com es que quan som petits
volem ser grans.
I quan ens fem grans frisem per
treure el nen que tenim per dintre.

Pel Geroni

El Caliu d'una gran família.
L'escalfor dels seus amics.
El gran sentiment per uns ideals
d'equip, de poble i de país.
El Geroni vivia el dia a dia amb intensitat,
gaudia de cada moment i donava suport
a tots els que tenia al costat.
Home de paraula,
va treballar durant anys i anys
per tirar la família endavant.
També per millorar el seu poble, Bellvís
Allà on era sempre feia pinya.
Sempre s'hi podia comptar.
Sense fer soroll va viure
i sense fer soroll ha marxat!
Avui ens deixa un pare,
un padrí excepcional,
bon marit i de ben segur,
un dels millors amics
que hom pot desitjar!!!

Un conte de Sant Jordi diferent

Temps era temps
en un país llunyà anomenat Espanya
hi vivía un drac gros i ferotge.

Aquest drac era temut
per tots els catalans.
Doncs els insultava, els escopia foc,
els prenia diners i com si tot això fos poc,
volia que tots els nens
sols parlessin en castellà.
Tan gran era la por que feia a la gent,
que van decidir buscar un remei
per combatre la malvada fera.
Van anar a buscar un vailet
molt espavilat, que es deia Jordi
el qual de seguida els va explicar
que contra el poble no es pot lluitar
"no tingueu por" els va dir
"hem d'anar-lo a esperar tots junts
agafats de les mans, els uns amb els altres
tot fent una cadena humana
que travessi Catalunya de nord a sud,
així veurà d'un cop que no som pas petits,
que si volem, som molt i molt grans."
I amb educació i bones paraules
li explicarem, que no torni més,
que ens deixi viure en pau i tranquil.litat.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat que en angles és diu cat
vet aquí un país confinat
que qualsevol dia d'aquests, aconseguirà la llibertat!!!

Procura no trencar la cadena

Diuen, que un pare, podria mantenir cent fills.
No tinc cap dubte, que sí que ho probaría
però no crec pas, que se'n sortís!
També expliquen, que cent fills, no podrien
entre tots, cuidar els seus pares.
La veritat, si entre cent no se'n surten
ja se la poden tallar!
El cert és, que tot el que han fet
els nostres pares, per la majoria de nosaltres
ni que visquéssim tres vides, podriam pagar-ho.
Per això existeix, el banc mundial de l'amor
on tot el que ells, un dia van fer per nosaltres
nosaltres, haurem de fer pels que vindràn.

En quina posició et trobes tú?

Vinguts de diverses parts de l'Urgell
I  tots amb la clara intenció
de poder quedar quedar campió
es van presentar al concurs.
De premi, el reconeixement popular
No hi havia normes clares
Ni jutges o notaris per poder contrastar
la idiotesa del ser humà.
Doncs a qui se li podia acudir
de montar un concurs així.
Al final no va guanyar ningú.
El que ho havia creat
fou el més disgustat
I és que no pot haver res pitjor
que et diguin que has quedat
en segona posició
en un concurs de rucs
on tu, sabies tots els trucs.

El punk que tinc per dintre

Amb cresta o sense ella vaig fent.
Bo i vivint la vida amb majúscules
tot escoltant la veu interior,
del punk que porto dintre meu.
Em sento, com un nàufrag
en la immensitat de la mar.
Entre tant, alguns del voltant
és creuen superiors als altres.
I així és, son més!
molt més, creguts que els demés.
La imatge sols compta
per algun dement.
Se que he nascut
per nedar contra corrent.

Qui te un company te un tresor!

Sempre s'ha dit, que la unió fa la força.
Però alhora, també han dit
que val més sol que mal acompanyat.
Qui coi està sol en aquest món?
Tots tenim algú, que pensa en nosaltres
que ens vigila, o ens truca algun cop.
Potser un pare, un germà o un amic
també pot ser un fill o el Veí de davant.
Tan es val, la qüestió és
que mentre siguem vius, hem de lluitar
hem de sortir cada dia al carrer,
amb ganes de menjar-nos el món
bo i sabent la crua realitat
que el dia menys pensat
aquesta farsa haurà acabat!!!

Mascles vs femelles

En la majoria dels mamífers
les lleis de la natura es van repetint.
La funció del mascle tot hom la coneix
assegurar la continuïtat de l'especie
bo i copulant amb qualsevol femina.
Elles en canvi tenen una missió diferent.
Tan sols entren en cel en dies concrets.
Durant aquests analitzen escrupulosament
al mascle més alt, gros i valent del grup.
Així doncs elles tenen que criar
alletar i vigilar les seves cries
mentre ells s'esbarallen fins a la mort
per demostrar qui és el més fort!!!

Pagès i poeta

Fill legítim d'un món irreal
observo com es volatilitza el temps
els dies passen ràpid sense parar
aquesta fugaç setmana que s'enllaça
amb la següent i s'acaba de repent.
Mesos i anys es barregen
junt amb la pols del camí.
Amunt i avall, avall i amunt
faig camí amb el tractor.
Plantant arbres per collir
sembrant lletres puc gaudir.

El capità més fort del món

Llegenda viva i activa del futbol.
Amb un estat de forma envejable
després de tot una vida lluitant
marxa per la porta gran, el capità.
Símbol inequívoc de Catalunya
i exemple insuperable de força
executada sempre, de forma elegant.
Ens deixa en Carles, el clar referent
d'aquest Barça i del seu vestuari
ell ha tingut l'equip i tots els cracs
que han passat pel seu costat
sota control guiant-los sempre bé.
A la memòria ens deixa gravades
nits èpiques contra el gran rival
Se'n va en Puyi, al igual que en Pep
tot sabent, que aquí a can fanga
has de plegar abans d'hora.
Doncs t'arrisques, que en pocs dies
passis de ser ovacionat com un mite
a que et xiulin, com un gran paquet.
Sols espero, que tu al igual que ell
tornis, ben aviat a guiar aquest barça
que ara, quedarà nu sense tu!
Mil gràcies, per ser tant i tant gran!!!  

Butsénit segona edició

Tema de debat durant anys i panys

la gran majoria la preferim ben fresca.

També estem tots d'acord que és millor
fer-ho en grup que no pas sols.
I és que una bona xarrupada amb els llavis
tot agafant-la pel coll és un bon remei
per fer-nos passar els fogots.
N'hi ha que la demanen amb molt cos
altres se la veuen ben fluixeta
Però una bona cerveseta
no la desprecia ningú!!!

Joiosos 40

A la vida hi han moltes classes de plaers.
Alguns d'ells ens acompanyen dia a dia
altres tan sols els podem tenir de tant en tant.
Diuen que el donar supera el rebre
també que estimar és millor que ser estimat.
Però quan arriba un dia com aquest
i tens la gran sort de poder-lo gaudir
envoltada per salut, família i amics
t'adones que ets important
per la gent del teu voltant.
Llavors veus per un moment
recompensat tot el teu sofriment!!!

Catalunya aixeca el vol

Potser que agradi o no, tant es val
Catalunya s'ha fet gran
ja no vol més normes ni horaris
tampoc vol ja entregar la mesada
i cansada de viure amb la mamà
que l'obliga a parlar en castellà
decideix anar-se'n, canviar d'aires
buscant ara un nou horitzó
on l'economía, el seny i la raó
puguin estar més ben portats
i curar-nos d'aquesta migranya
que s'autodenomina Espanya!!!

No tingeu por!!!

El gran Juli Cèsar va passar a la història
pel seu "divideix i venceràs".
Frase que està impresa en color
a la retina dels nostres estimats veïns.
Engarjolats com presoners perillosos
els catalans contem els dies
que ens manquen encara de condemna.
Molts desconeixen el futur immediat.
Ens espera ara, la campanya de la por.
Una campanya que intentarà captar
al dèbil i a l'indecís tot explicant-los
les deu plagues d'Egipte que ara
sens dubte cauran damunt nostre.
Així doncs ara és hora segadors
d'arraconar tots els temors!!!

Transpoiting

Algunes vegades la realitat supera la ficció.
El caliu d'una casa amb un enorme jardí.
L'escalfor d'una nevera plena de cervesa.
La companyia d'una gent
a la que fot anys que no veus
altres que potser últimament els veus massa
I a la tele fan transpoiting?
Uff moltes sensacions per un sol dia!
Allí ens veiem!!!

La vida és dura

Diuen que els diners no porten la felicitat
també diuen que ajuden a passar-ho millor.
La vida del ric és monòtona a cops
però altres és plena de festes i glamour.
Amb vestits i sabates cares s'engalanen
mentre alguns van bruts i esquinçats.
Bons àpats regats amb els licors més cars
alhora que molts no tenen per menjar.
Passegen per palaus, grans llacs i jardins
al mateix temps que molta, molta gent
van perduts deambulant pel carrer
i dormen com poden dins d'un caixer!!!