Un bri d'esperança
omple aquest dia gris.
El gris d'uns sentiments
que emanen de l'interior
del meu cos.
Qui sap potser el demà
ens depari un bon dia
un dia en el que pluja i núvols
es retirin per donar pas al sol
un sol rogenc ple d'esperança
pels qui veritablement
necessiten d'aquest demà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Colometa
Cada cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen, els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Fotografia Jan Saudek
ResponElimina