dimarts, 7 de gener del 2014

Es dirà Joana, quina monada!

Cada cop que dins la panxeta
de la teva mare et veig
em sento igual que el mico engabiat,
que al veure un plàtan
sent el crit de la selva
i vol tornar-hi.
Encandilat somio com seràs
i no me'n surto de veure't.
Però una cosa si la veig:
seràs, seràs...
Que coi, seràs estimada!!!
a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Una carta d'amor
    Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...