.jpeg)
en el mirall dels somnis
intento recordar com et puc retrobar.
Una vella escala em condueix dins teu
per camins planers però alhora
la foscor altre cop m'envaeix.
La incertesa d'un nou demà
em tormenta l'ànim i em fa girar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub... -
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada