dimecres, 5 de febrer del 2014

Barques, on sou?



Perdut en l'horitzó
un vell embarcador
espera incansable que arribi algú
el temps i l'aigua salada del mar
li han passat forta factura
els troncs tords i pelats
amb molta feina aguantarien ja
les empentes de l'aigua
si alguna barca hi estès subjectada.
Per sort ja ningú vindrà
mai més cap barca amarrarà!
a

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Una carta d'amor
    Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...