dijous, 13 de febrer del 2014

Temps era temps...

  Se m'arruga la pell
però no el cervell!
Els anys passen despresa
el temps no s'atura ni per pixar.
Amb el cap apunt d'explotar
conto els dies que queden
per arribar fins demà.
Un munt de bones histories
em queden per explicar
però de totes la mes bona
encara te de passar!!!
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Una carta d'amor
    Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...