dijous, 6 de febrer del 2014

On és la consciència



Una inapreciable part de mi
espera asseguda en un banc de fusta.
Inalterable per l'espai i el temps
deixa que els dies flueixin
que s'embalin riu avall
acompanyats per l'aigua
que regirada per la corrent
baixa térvola en mig les pedres
bo i coincidint amb alguns pensaments!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...