segueixo perplex el teu caminar
i m'embadaleixo al veure't.
Cada mirada, cada rialla
cada pas que fas, em sembla
com si d'un miracle es tractés.
Una estranya força m'atreu cap a tu.
Ets especial, diferent i tens
una manera de fer-te estimar
que mai havia vist fins ara.
Penso que m'has escollit
i això em fa sentir privilegiat.
Quan m'abraces, no em deixes anar
i plores perquè no marxi
per un moment el món s' atura.
I veig clarament que a vegades
alguns somnis es poden fer realitat.
El meu és poder formar part de tu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada