tornes a la terra que et va formar.
La terra que et va veure créixer
a cops, amarat de suor pel sol rogenc
i altres, calat de fred per la boira.
Rumies, en tot pel qual vas marxar.
No tenies un sou fixe,
ni dissabtes, ni diumenges,
ni tant sols festes de guardar
però podies parar a esmorzar
i de tant en tant un bon dinar
On no hi faltaven el porró i el cigaló
els cargols, la costella, la cassola
i una bona colla de companys.
Tornes pensant, que no era tant dolent
aguantar la pluja i el fort vent
quan aquest dur l'olor de llibertat!
La qual mil i un cops has enyorat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada