Noranta, seixanta...

La moda marca tendències
la moda rebenta consciències.
Noies guapes altes i seques com bacallans
passegen per damunt d'aquestes passarel.les
sense adonar-se que no és sols la fama
l'únic que aconsegueixen.
Entreguen la seva ànima al dimoni
i junt amb la seva la d'un munt de noies més
que a l'igual que elles sofreixen dia a dia
l'acarnissament de la societat.
Operacions perilloses i dietes fastigoses
apropen moltes xicotes a emmalaltir
amb la finalitat d'aconseguir
allò que avui tan costa.
I és que si la mare natura ens ha fet diferents
qui coi pot voler que tots siguem tan iguals!

Somnis entre boires

Avui ponent és lleva amb un altre dia gris
aquest nostre paisatge fred i trist.
D'un mes ençà que el sol deixa de brillar.
La gent acurrucats conten els dies
que encara disortadament queden d'hivern.
Les carreteres i els camins són ben xops
per aquesta boira pixanera
que la nostra terra ferma altera.
En pocs mesos però arribarà l'estiu
amb aquella calor que tot ho crema
i és que el refrany ja ho diu ben clar
Aquí gaudim de nou mesos d'hivern
i tres d'infern!!!

Buscando mi tesoro

Unos vagos recuerdos me acercan a tí.
El olor del mar chocando en tu cara
el silbar del viento que suavemente
acaricia tu pelo enredado en la brisa.
Al rozar tu cuerpo semidesnudo te siento
tan lejos pero a la vez tan cerca
Un petrolero más se acerca imparable
mientras unas viejas barcas aguantan
como pueden el paso del tiempo.
Un tiempo que todo lo rompe o lo cura
Menos lo que yo siento por esta dulzura!!!

Engarjolat dins teu

Un dia més atrapat en el teu propi interior
observes des d'una finestra trencada
com la gent segueix endavant
parlant els uns amb els altres
de forma imparable.
Sens unes ganes boges d'unir-te al món
però malauradament no saps com.
Potser la vergonya t'atura
qui sap tal vegada la por.
Para d'un cop ja!
Deixa de turmentar-te i trenca per sempre
aquest maleit finestral!!!

Que coi som?

Som el que som
o potser el que creiem.
Els teòrics expliquen que som
el que l'altra gent creu.
Es a dir sí la gent creu que ets feliç
tu ets feliç, mentida!
Som el que mengem, el que sentim,
el que somiem i el que mamem!
Vivim en un planeta que dóna voltes
i cada cop les fa més ràpid.
I nosaltres també estem
evolucionant constantment.
Ens canvien els anys ens canvia l'entorn
també les diferents situacions.
I per tant l'únic cert és que mai
ens arribarem a conèixer!

Mitja vida

Quan arribes a la meitat del viatge
de cop el camí es parteix.
Hom dubta i no sap quin triar.
Altres es deixen guiar per l'atzar.
Però el qui realment sap el que vol
no el veu partir-se
sencillament veu com s'eixampla
i és va fent gran i més gran
fins arribar al seu destí
donar sentit al que queda de vida!!!

Un, dos, tres, va!

Enmig d'un Univers
en constant competició
fem créixer els nostres fills
sense tenir en compte alguns valors.
Dins la biblioteca dels records, repiquen
totes aquelles frases plenes de consells
que pares i avis amb molt d'afany
i dia rera dia, provaven de trametre.
Cada cop que veig els rostres d'alguns pares
folls per la victòria dels seus successors
el cor se m'escongeix i miro d'allunyar-me'n
no crec que això sigui pas
el que necessitem promoure
sinó tot el contrari.
Els hem d'ensenyar el valor
de saber rectificar un error
també a fer-se enrere, o a perdre,
a disculpar-se si convé
i a demanar, allò que avui tan costa
PERDÓ!!!

Senyoria jo res no sabia

La Bíblia parla d'Adam i Eva
diu que aquesta tempta l'home
amb una poma al paradís.
També explica que ara
fa uns dos mil anys
la dona d'un fuster per nom Josep
sens pecat fou concebuda.
Explica la història que l'èxit de Napoleó
bona part venia per la seva dona.
i així un llarg etc...
Des de principis dels temps la dona
ha tingut l'home sota control
Així doncs al darrera d'un gran home
hi ha sempre una gran dona
que controla dirigeix i manipula.
Fins arribar a l'Espanya moderna i plural
on la dona de Bárcenas no sabia res.
La reina que no sap
ni quantes potes té un elefant
Una elefanta Elena que no sabia
que els elefants blancs existien
i la petita que va néixer sense trompa.
Sense trompa sí!
Però amb un morro que se'l xafa.

Buscant un món millor: el món Bac

No importa el color de la teva pell.
Ni molt menys
el teu coeficient intel.lectual.
És igual si ets ric o pobre
si ets jove o gran
No et posis límits.
Ni aixequis falses barreres
que et privin veure la grandesa del món.
Siguis creatiu, no et tallis ni un pèl.
Deixa volar els teus pensaments
actua envers els altres
com si de tu es tractés.
No siguis aspre i dur
amb el que sigui menys que tu.
I poc a poc comprovaràs
que el món al teu voltant
anirà canviant!!!

La màgia de la por

Des de temps ancestrals l'home
ha invocat falsos déus
amb la finalitat de tenir el control.
Bruixeria màgia negra
i la por del més enllà
han servit per contenir el poble.
La més gran de totes les drogues
el poder dominar els teus semblants
ha fet que al llarg del temps
hi hagi hagut homes capacitats
per espantar i atemorir altres
físicament més ben dotats.
I és que abans d'inventar els jutges,
la justícia i els jutjats,
algú havia de frenar
l'instint assassí del ser humà!

Punk independentista

    

Catalunya és insolidària?

Diuen que demanar és trist.

Però que més trist és robar.

Espanya fa tres-cents anys 

que ens esquila a quatre mans.

Ha arribat l'hora de dir prou!

Ens hem cansat de pagar.

I també de padar!

Estem tips d'insults

atacs i amenaces.

Volem viure amb tranquil.litat

i també amb dignitat.

Posem-nos al cap la manta 

que Espanya ja no ens espanta.

Visca la llibertat!!!

Adéu amor meu

Tan iguals però tan diferents.

Tan iguals com la teva rialla
i el somriure que en mi provoca.
Tan diferents com un got ple d'aigua
i la gota que hi cau per fer-lo vessar.
Els dies lluny teu
són melangia pura i dura.
Les hores, llargues fraccions de temps
que marquen quan podré tornar-te a veure.
Aquests eterns segons es demanen pas
per carta si no ets prop meu.
La meva ment vola i vola
fins a xocar i fondre's
amb la nostàlgia d'un record.
Llavors quedo tot sol
amb una mortal barreja
de tristesa, amor i por!

Gall o gallina

En aquest món bellugadís
ningú s'escandalitza per res.
Tan sols fa uns anys
gairebé tot era pecat.
Et miraven malament pel carrer
si t'havies quedat prenyada
o bé eres Gai o lesbiana.
Avui per sort les coses han canviat,
el pensament ha evolucionat.
Ja ningú assenyala
ni amb el dit ni amb la mirada
cap xicota eixalabrada
de mentalitat excitada.
Doncs no cal engegar el televisor
ni tampoc cap transistor
per poder veure un bon projecte,
una telesèrie en directe!

Adéu-siau

Amb uns forts batecs
m'anunciaves el teu comiat.
Espantat doncs no t'entenia,
em vas portar al teu costat.
Llavors un petó càlid al front
del teu rostre noble i seré
ens va servir per despedir-nos.
No volies marxar sense dir adéu
sense veure'm un altre cop
per demostrar-me tan sols amb la mirada
que estaves preparat, satisfet d'aquesta vida.
Amb molt d'esforç, ho havies aconseguit tot.
Sí! Havies creat la teva pròpia família
amb dona, fills, néts i fins i tot, besnéts.
Una família que ara conformada

estranya la teva mort.
Mil gràcies per tot padrí!

Natura viva

L'aigua font de vida inesgotable
baixa riu avall incansable
tot llimant unes pedres centenàries
que amb paciència aguanten el teu pas.
Uns engrescats ocells
voletegen riu avall tot escoltant
la mare natura.
El brogit d'un ós vell i queixós
ressona bosc enllà.
Al fons una vall s'espera joiosa
tot suplicant formosa
que aquest ós trobi la óssa
i s'acabin acoblant
 pels segles dels segles,
Amén!!!

L'hivern ens despullarà

Aquesta olor de tardor
impregna de fulles seques
un gran descampat.
Prop d'allí unes velles parets
aguanten com poden el pas del temps.
Pintades d'un groc ranci
que ens fueteja la mirada
mentre una porta antiga i carcomada
ens barra l'entrada d'un petit paradís.
A dins s'estenen frondosos
un grup d'arbres queixosos
pel fred que vindrà.
Doncs l'hivern nus els deixarà!

Escalant dins teu

Avui perdut altre cop
en el mirall dels somnis
intento recordar com et puc retrobar.
Una vella escala em condueix dins teu
per camins planers però alhora
la foscor altre cop m'envaeix.
La incertesa d'un nou demà
em tormenta l'ànim i em fa girar!

Es dirà Joana, quina monada!

Cada cop que dins la panxeta
de la teva mare et veig
em sento igual que el mico engabiat,
que al veure un plàtan
sent el crit de la selva
i vol tornar-hi.
Encandilat somio com seràs
i no me'n surto de veure't.
Però una cosa si la veig:
seràs, seràs...
Que coi, seràs estimada!!!

Sort!

Pels homínids ets anhelada.
A diari se'n parla molt de tu.
Fins i tot quan acomiadem
algun ser apreciat li desitgem
que, "tingues molta sort".
Diu que hi ets, que existeixes!
Que ets real!
Del dia a dia.
Hom et busca en forma
D'amor o de butlleta
i potser et trobi en forma de ruleta
tot suposant que aquesta
no sigui la russa.
O tal vegada la mort pot ser encaixada
com la pitjor de les sorts!

Ara per tu Jaume

Avui aquí bategem al Jaume
el que si no em fallen els comptes
està cridat a ser qui tanqui el cicle.
Ell és l'últim de la colla
d'aquest grup de cosins
que tan bona pinya fan.
L'últim i com a tal s'haurà d'espavilar,
per seguir el ritme d'aquests "matxots"
que té al davant.
Però no crec que això li costi gaire,
al petit vailet ros i blanquet
que amb cara de "rispa"
entoma l'aigua de la pica baptismal
mentre la seva mare embadalida se'l mira,
el dia que el seu pare en fa 40.
De part de tots us desitgem per molts anys.

Enganxats al tractor

Si t'ofereixen drogues
digues no gràcies.
Enganxa't a la poesia urbana
del tractor de l'amor.
Pica-te-la directament a la vena!
Notaràs una sensació de"placebo"
i poc a poc el cor se t'anirà fent gran.
Aquest anunci és d'un medicament,
no consumir mentre es condueix,
tampoc si encara no sabeu llegir
i recorda si estàs embarassada
consumeix-lo estirada!!!

Oriol

De nou, avui el sol
s'ha llevat per l'altre costat
alhora que els primers turismes
passen carretera avall
enfurismats com si algú els piqués.
Ben aviat en seran més i més,
això és l'estrès!
Prop d'aquí i lluny de tot això
un nadó dorm tranquil
tot esperant que el llevi la fam.
L'Oriol tot un exemple a seguir
de bondat i pau interior
que contrasta amb l'excitat món
en què li tocarà viure.
Hom va dir: és un sant baró
tot mirant-se'l meravellat,
doncs no n'havia vist mai cap!

Un bitxo raro

El temps inesgotable
no s'atura per res
ni per ningú.
En pocs dies el 4
el número en forma de cadireta
passarà a formar part de la meva vida.
Una cadira que aconsella repòs.
Però lluny d'escoltar-la
em sento fort i valent
a la plenitud de la vida.
Amb nous reptes per davant
amb il.lusions i projectes
em sento orgullós de qui sóc
i també del que he fet
gran amic dels meus amics
cofoi de tenir un poble
tan gran com el català
i de poder compartir la vida
amb gent tant autèntica

com tu!!!

Per fi sóc tiet

Avui com qui no vol la cosa
el petit Ramon
ha aterrat en aquest món.
Una padrina novícia
s'omple la boca de joia
tot esbombant la notícia
el nou nat ha fet 3kg 300
i, ha tingut la millor de les arribades
en aquests dies tan freds.
Des del sofà, observo
la multitud de trucades
que anuncien l'aconteixement
i esborronat descobreixo la similitud amb
l'hora d'anar-se'n d'aquest món.
Amb la gegantesca diferència
que avui les trucades són plenes d'alegria.
Uns arriben i altres ja han marxat
prova fidedigna de què avui
el món no s'ha aturat!!!

Els origens

Quan en un sol cos
es creuen l'instint de protecció
amb l'instint felí
el resultat és la màquina perfecta
un ésser entrenat per actuar amb astúcia
i creat per matar si convé.
Senyors l'element resultant
és ni més ni menys que la dona.
Un ésser d'una altra galàxia
enviat per un error en les coordenades
al planeta terra.
Un ésser amb una gran capacitat
de supervivència i adaptació al medi terrestre
que ha arraconat fins a anular-lo
al fins aleshores rei del planeta.
El mascle alfa!!!

Viva paña!!!

Dos lechugas van paseando por la calle
dentro de un cuatro latas.
En sus cabezas unos cascos tripuntados
causan furor entre la población.
En sus brazos la insígnia del pollo real.
Ellos son el orgullo
de nuestra grande y queridísima españa.
Eso si pero con e minúscula.
En sus cabezas diminutos cerebros
y en sus diminutos cerebros...
me pregunto que hay
en sus diminutos cerebros?
La nada!!!

La llei de color verd

Els teus fills seran
el que tu vulguis que siguin
En un món canviant
tota ajuda és poca.
Però com més aviat comencis
menys dolorós serà el procés.
Hom diu que una ostia a temps
és el millor remei per no criar
un futur "ninini".
Ni estudia, ni treballa
ni pensa fer-ho!

Barreges

L'aigua i l'oli no poden mesclar-se.

Després d'anys ajuntant experiències

t'adones que coses que les consideraves vitals, han acabat essent fatals.

La vida és fàcil i senzilla

és la complexitat del cervell humà

qui realment la complica.

En un món de pas

ens hi instal.lem com si fóssim Deus

sense adonar-nos cada nit al aclucar els ulls

que aquests potser no veuran el demà.

Ens empenyem els uns als altres

bo i perdent dia a dia valors i més valors

que han arribat a nosaltres

perdurant de generació en generació.
Ens passem mitja vida volent ser grans
Volent ser forts, volent ser rics.
Empaitant falses quimeres.
Elegint molts cops de ben segur massa
el camí erroni.
El camí que ens hauria de portar
a bon port i que sempre per una o altra raó
ens acaba desenbarcant
dins d'un inmens oceà.
I allí al vell mig,
d'aquell munt d'aigua salada,
els dies van passant.
Fins que un bon dia
t'adones que ja en tens 40.
Llavors un autoquestionari de preguntes
inacabables et deixa acollonat.
Entre elles les dos que més es repeteixen son: que has fet aquesta mitja vida?
I que penses fer amb la mitja que et queda?
Podria explicar-vos mil i una coses.
Em dedicaré a canviar el món.
Que coi jo vaig néixer per canviar-lo.
Ja de ben petit ho volia fer i no se per quina estranya raó vaig avortar l'operació.
Segurament perquè vaig pensar deixa, deixa no sigui el cas que el món et canvii a tu.
Mmmm dedicaré la vida a la ciència!
A no que no tinc ni idea de ciència.
A veure doncs l'altra part de la vida
la dedicaré a fer de jardiner
plantaré un munt de rosers
i regalaré roses a tothom.
Ffffuuu no no això tampoc.
Ja ho tinc dedicaré la meva vida
a les lletres, si, escriuré poesies,
aniré a fer slams i fins i tot els guanyaré.
I així i sols així junt amb un munt de somia truites més com jo, canviarem el món.
Si, si així ho faré.
Podria passar-me hores explicant-vos anècdotes,
Explicant tot el que penso fer.
Però la veritat us estaria mentint.
Estic tant perdut com molts de vosaltres,
i, a hores d'ara
encara no tinc clar que faré,
aquest mig segle que be.

Com t'agrada rajar

Des que l'home pot,
tot gesticulant la boca emetre sons

amb la finalitat de comunicar-se

amb altres que com ell a la vegada

emeten altres sons.

Ja vam tenir el problema montat.

Semblava que parlant la gent s'entén

doncs no! 

Han hagut de passar mils d'anys

molts segles i algun que altre mil.leni

ha tingut de morir molta gent

per arribar on estem ara.

Senyores i senyors 

per fi tenim llibertat d'expresió.

I ara qui parla més del compte és un pesat!

Qui en tot moment diu el que pensa és boig!

I a tu que així ens catalogues

et demanem la teva opinió.

i doncs com no, una vegada més

ara que tens l'oportunitat d'expresar-te

i que hom t'escolti

se t'ha quedat la ment en blanc

i  ni tant sols una paraula recorre

el teu minúscul cervell.

Aaaai què fàcil és criticar! 

A la meva mare

Un 21 de gener de 1974
sense raó aparent
vaig ser expulsat cap a l'exterior.
Hora qui sap?
no vaig pensar a mirar el rellotge
com volies que ho fes?
Si només tenia feina a plorar!
Doncs un home amb bata blanca

m'estava pegant
i encara no havia fet cap trastada!
Crec que això em va marcar
i fou la raó de que sortís tan rebregat
del fons de la que ha estat
és i serà la meva mare.
A tu et dec tot el que sóc!
Amb molt d'afany em vares alletar
fins que un bon dia vaig passar
d'anar més a quatre grapes
i com no de peu em vas posar.
A pàrvuls quelcom m'ensenyares
i fins i tot de la llar d'infants m'expulsares.
A sisè vaig començar a aprendre l'anglès
amb tu la senyoreta Agnès.
L'única dona a qui puc prometre amor etern.
Doncs en tot moment has restat al meu costat
I tan sols em queda per dir
quan podré pagar-te
tot allò que has fet per mi?
Ja ho sé mare, ja ho sé.
MAI!!!

Canalitzant sentiments

Un bri d'esperança
omple aquest dia gris.
El gris d'uns sentiments
que emanen de l'interior
del meu cos.
Qui sap potser el demà
ens depari un bon dia
un dia en el que pluja i núvols
es retirin per donar pas al sol
un sol rogenc ple d'esperança
pels qui veritablement
necessiten d'aquest demà.