dilluns, 20 de gener del 2014
Un, dos, tres, va!
Enmig d'un Univers
en constant competició
fem créixer els nostres fills
sense tenir en compte alguns valors.
Dins la biblioteca dels records, repiquen
totes aquelles frases plenes de consells
que pares i avis amb molt d'afany
i dia rera dia, provaven de trametre.
Cada cop que veig els rostres d'alguns pares
folls per la victòria dels seus successors
el cor se m'escongeix i miro d'allunyar-me'n
no crec que això sigui pas
el que necessitem promoure
sinó tot el contrari.
Els hem d'ensenyar el valor
de saber rectificar un error
també a fer-se enrere, o a perdre,
a disculpar-se si convé
i a demanar, allò que avui tan costa
PERDÓ!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les teves mans
Les mans del mestre eren blanques. Les mans del mestre eren grans per poder abraçar-nos millor, per poder protegir-nos. Les mans del me...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Existeixen moltes classes d'amor però el dia que les armes passen al davant de les paraules les agressions i els crits s'antep...
Quanta raó
ResponElimina