i el somriure que en mi provoca.
Tan diferents com un got ple d'aigua
i la gota que hi cau per fer-lo vessar.
Els dies lluny teu
són melangia pura i dura.
Les hores, llargues fraccions de temps
que marquen quan podré tornar-te a veure.
Aquests eterns segons es demanen pas
per carta si no ets prop meu.
La meva ment vola i vola
fins a xocar i fondre's
amb la nostàlgia d'un record.
Llavors quedo tot sol
amb una mortal barreja
de tristesa, amor i por!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada