dimarts, 7 de gener del 2014

Es dirà Joana, quina monada!

Cada cop que dins la panxeta
de la teva mare et veig
em sento igual que el mico engabiat,
que al veure un plàtan
sent el crit de la selva
i vol tornar-hi.
Encandilat somio com seràs
i no me'n surto de veure't.
Però una cosa si la veig:
seràs, seràs...
Que coi, seràs estimada!!!
a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Les teves mans

 Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del me...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Estima i seràs estimat
    Existeixen moltes classes d'amor però el dia que les armes passen al davant de les paraules les agressions i els crits s'antep...