dimarts, 7 de gener del 2014

Es dirà Joana, quina monada!

Cada cop que dins la panxeta
de la teva mare et veig
em sento igual que el mico engabiat,
que al veure un plàtan
sent el crit de la selva
i vol tornar-hi.
Encandilat somio com seràs
i no me'n surto de veure't.
Però una cosa si la veig:
seràs, seràs...
Que coi, seràs estimada!!!
a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Les teves mans
    Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del mes...