Es dirà Joana, quina monada!

Cada cop que dins la panxeta
de la teva mare et veig
em sento igual que el mico engabiat,
que al veure un plàtan
sent el crit de la selva
i vol tornar-hi.
Encandilat somio com seràs
i no me'n surto de veure't.
Però una cosa si la veig:
seràs, seràs...
Que coi, seràs estimada!!!