Després d'anys ajuntant experiències
t'adones que coses que les consideraves vitals, han acabat essent fatals.
La vida és fàcil i senzilla
és la complexitat del cervell humà
qui realment la complica.
En un món de pas
ens hi instal.lem com si fóssim Deus
sense adonar-nos cada nit al aclucar els ulls
que aquests potser no veuran el demà.
Ens empenyem els uns als altres
bo i perdent dia a dia valors i més valors
que han arribat a nosaltres
perdurant de generació en generació.
Ens passem mitja vida volent ser grans
Volent ser forts, volent ser rics.
Empaitant falses quimeres.
Elegint molts cops de ben segur massa
el camí erroni.
El camí que ens hauria de portar
a bon port i que sempre per una o altra raó
ens acaba desenbarcant
dins d'un inmens oceà.
I allí al vell mig,
d'aquell munt d'aigua salada,
els dies van passant.
Fins que un bon dia
t'adones que ja en tens 40.
Llavors un autoquestionari de preguntes
inacabables et deixa acollonat.
Entre elles les dos que més es repeteixen son: que has fet aquesta mitja vida?
I que penses fer amb la mitja que et queda?
Podria explicar-vos mil i una coses.
Em dedicaré a canviar el món.
Que coi jo vaig néixer per canviar-lo.
Ja de ben petit ho volia fer i no se per quina estranya raó vaig avortar l'operació.
Segurament perquè vaig pensar deixa, deixa no sigui el cas que el món et canvii a tu.
Mmmm dedicaré la vida a la ciència!
A no que no tinc ni idea de ciència.
A veure doncs l'altra part de la vida
la dedicaré a fer de jardiner
plantaré un munt de rosers
i regalaré roses a tothom.
Ffffuuu no no això tampoc.
Ja ho tinc dedicaré la meva vida
a les lletres, si, escriuré poesies,
aniré a fer slams i fins i tot els guanyaré.
I així i sols així junt amb un munt de somia truites més com jo, canviarem el món.
Si, si així ho faré.
Podria passar-me hores explicant-vos anècdotes,
Explicant tot el que penso fer.
Però la veritat us estaria mentint.
Estic tant perdut com molts de vosaltres,
i, a hores d'ara
encara no tinc clar que faré,
aquest mig segle que be.
Ens passem mitja vida volent ser grans
Volent ser forts, volent ser rics.
Empaitant falses quimeres.
Elegint molts cops de ben segur massa
el camí erroni.
El camí que ens hauria de portar
a bon port i que sempre per una o altra raó
ens acaba desenbarcant
dins d'un inmens oceà.
I allí al vell mig,
d'aquell munt d'aigua salada,
els dies van passant.
Fins que un bon dia
t'adones que ja en tens 40.
Llavors un autoquestionari de preguntes
inacabables et deixa acollonat.
Entre elles les dos que més es repeteixen son: que has fet aquesta mitja vida?
I que penses fer amb la mitja que et queda?
Podria explicar-vos mil i una coses.
Em dedicaré a canviar el món.
Que coi jo vaig néixer per canviar-lo.
Ja de ben petit ho volia fer i no se per quina estranya raó vaig avortar l'operació.
Segurament perquè vaig pensar deixa, deixa no sigui el cas que el món et canvii a tu.
Mmmm dedicaré la vida a la ciència!
A no que no tinc ni idea de ciència.
A veure doncs l'altra part de la vida
la dedicaré a fer de jardiner
plantaré un munt de rosers
i regalaré roses a tothom.
Ffffuuu no no això tampoc.
Ja ho tinc dedicaré la meva vida
a les lletres, si, escriuré poesies,
aniré a fer slams i fins i tot els guanyaré.
I així i sols així junt amb un munt de somia truites més com jo, canviarem el món.
Si, si així ho faré.
Podria passar-me hores explicant-vos anècdotes,
Explicant tot el que penso fer.
Però la veritat us estaria mentint.
Estic tant perdut com molts de vosaltres,
i, a hores d'ara
encara no tinc clar que faré,
aquest mig segle que be.
 |
Fotografia recomanada per Dolors Pastó
ResponElimina