diumenge, 12 de gener del 2014

Adéu-siau

Amb uns forts batecs
m'anunciaves el teu comiat.
Espantat doncs no t'entenia,
em vas portar al teu costat.
Llavors un petó càlid al front
del teu rostre noble i seré
ens va servir per despedir-nos.
No volies marxar sense dir adéu
sense veure'm un altre cop
per demostrar-me tan sols amb la mirada
que estaves preparat, satisfet d'aquesta vida.
Amb molt d'esforç, ho havies aconseguit tot.
Sí! Havies creat la teva pròpia família
amb dona, fills, néts i fins i tot, besnéts.
Una família que ara conformada
estranya la teva mort.
Mil gràcies per tot padrí!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Les teves mans

 Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del me...