sense raó aparent
vaig ser expulsat cap a l'exterior.
Hora qui sap?
no vaig pensar a mirar el rellotge
com volies que ho fes?
Si només tenia feina a plorar!
Doncs un home amb bata blanca
i encara no havia fet cap trastada!
Crec que això em va marcar
i fou la raó de que sortís tan rebregat
del fons de la que ha estat
és i serà la meva mare.
A tu et dec tot el que sóc!
Amb molt d'afany em vares alletar
fins que un bon dia vaig passar
d'anar més a quatre grapes
i com no de peu em vas posar.
A pàrvuls quelcom m'ensenyares
i fins i tot de la llar d'infants m'expulsares.
A sisè vaig començar a aprendre l'anglès
amb tu la senyoreta Agnès.
L'única dona a qui puc prometre amor etern.
Doncs en tot moment has restat al meu costat
I tan sols em queda per dir
quan podré pagar-te
tot allò que has fet per mi?
Ja ho sé mare, ja ho sé.
MAI!!!
Fotografia recomanada per Dolors Pastó
ResponElimina