dimecres, 8 de gener del 2014

L'hivern ens despullarà

Aquesta olor de tardor
impregna de fulles seques
un gran descampat.
Prop d'allí unes velles parets
aguanten com poden el pas del temps.
Pintades d'un groc ranci
que ens fueteja la mirada
mentre una porta antiga i carcomada
ens barra l'entrada d'un petit paradís.
A dins s'estenen frondosos
un grup d'arbres queixosos
pel fred que vindrà.
Doncs l'hivern nus els deixarà!


a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Sempre, Maki sempre

  Que estranya és la mort que fa que t'enyori  i alhora t'estranyi.  Avui mala tela al teler. Males notícies corren per carrers i pl...

  • Un terroset de sucre
    Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
  • Les teves mans
    Les mans del mestre  eren blanques.  Les mans del mestre  eren grans per poder abraçar-nos millor,  per poder protegir-nos. Les mans del mes...