Aquesta olor de tardor
impregna de fulles seques
un gran descampat.
Prop d'allí unes velles parets
aguanten com poden el pas del temps.
Pintades d'un groc ranci
que ens fueteja la mirada
mentre una porta antiga i carcomada
ens barra l'entrada d'un petit paradís.
A dins s'estenen frondosos
un grup d'arbres queixosos
pel fred que vindrà.
Doncs l'hivern nus els deixarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada