dissabte, 14 de febrer del 2015

El pati del cole

Tan sols unes velles fotos
ens transporten a la infantesa
on un grup de nens rebels
cremaven els dies
amb somriures i rialles.
La seva única obligació era
fruir de la vida al màxim
i demostrar que la felicitat
la portem per dintre.
A la foto de grup
sempre hi sortia, un professor
amb la cara llarga
que sobresortia de la resta.
En segona posició
una nena roseta i llebrera
que somreia com els àngels.
Ella era la Montse Balart
un prodigi del nostre grup
a la qui el destí
va allunyar d'aquí.
Més endavant ens van robar
la Montse Sànchez
la filla que tot pare somnia.
Tots ens vam allunyar.
Poc a poc, els somriures
i les rialles es van esborrar.
Ens estàvem fent grans.
Però per sort la vida
ens ha tornat a unir.
Ens hem pogut tornar conèixer
i qui sap si un dia
tornarem a correr lliures
sense cabories ni obligacions
pel pati del cole de Bellvís!!!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...