dimecres, 4 de febrer del 2015

Entre interiors


Avui altre cop em sento atrapat.
Presoner entre passat i futur
on tan sols un passadís carcomat
m'allunya del món.
El suau perfum
d'unes blanques parets
despintades pel temps
em confon altre cop.
Fa sentir-me vell i caduc.
Cansat d'un malviure ruïnós.
Esgotat de tot i per tot.
Cansat i esgotat de tot i de res.
Afortunat d'un porticó trencat
que en apropar-m'hi
m'aireja per dins
i em dibuixa, un futur ansiós
on les diferents variants
d'un blau intens i farcit de vida
enlluernen altre cop
les parts més obscures
del meu altre jo.



1 comentari:

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...