dilluns, 20 d’abril del 2015

El meu últim desig

En aquesta vida no hi ha mal
que cent anys duri
i per a mi, com per als altres
un dia, serà l'últim.
Moltes vegades penso
en com serà aquest dia
qui vindrà a despedir-me i perquè?
Un dia, on jo hi seré per primer cop
de cos present i de ment absent.
El dia que jo mori,
voldria que la gent plori d'alegria
recordant la felicitat
de la que vam gaudir plegats.
El meu últim dia no vull corones,
ni flors, ni tampoc un taüt luxós
doncs allà on vagi no el necessitaré.
El dia que traspassi a l'altra vida
m'agradaria que és fes una gran festa,
que tothom pogués dir-hi la seva,
on música i poesia fossin ben presents.
El dia del meu comiat
m'agradaria ser enterrat
envoltat amb la senyera catalana
i així acabar fusionat
enmig la terra que m'he estimat!!!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...