diumenge, 26 d’abril del 2015

L'últim dia

Algú va dir que la vida és curta,
que l'hem de viure al màxim
com si cada dia fos l'últim,
perquè un dia ho serà.
Doncs be d'un temps ençà,
així ho he fet.
I si és veritat que mola més!
Estic vivint amb tanta força
que acabo el dia rebentat.
Fruint amb tanta passió
que al final no semblo jo.
Els dies passen i l'últim dia d'ahir
s'ajunta amb el d'avui.
Les setmanes són plenes 
d'últims dies, aquest últim més
de trenta últims dies 
per primer cop se m'ha fet llarg,
massa llarg per ser que era l'últim!
Sort que de tant en tant
arriba un diumenge on m'oblido
que és el meu últim dia
deixo de viure amb tanta força
i aprofito per reposar!!!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...