La vida és un somni

Tots tenim records

de la nostra infantesa

d'aquells dies tan i tan llargs

jugant i saltant envoltats d'amics,

però un bon dia vam tancar els ulls

i en obrir-los ja teníem quinze anys.

Ens havíem fet grans en quatre dies,

o almenys, això era el que crèiem.

Les primeres festes de l'institut
no van tardar en arribar.

Els primers amors, el primer petó

i la primera moto... buffff!
Érem tan feliços somiant
en què seríem de grans,
que en despertar-nos ja ho vam ser.
I ara amb quaranta anys, casats,
afillats i endeutats fins les orelles
amb tota la vida per davant
per continuar pagant, continuar vivint,
però sobretot per continuar somiant!!!