dimecres, 25 de desembre del 2013

El riu

El verd clar de les teves aigües
tant sols es el reflex
d'aquests mils d'arbres
que al llarg del teu llit
es van estenent.
Dos peixos van passejant
tot obrint i tancant la boca
com si estiguessin estorats
per tanta bellesa.
L'infinit refilar d'aquets incansables ocells
ens desvetlla l'avançat estat de la primavera
gràcies a la qual el terra
forma una capa d'un blanc uniforme
que durant dies, ha anat caient d'uns xops centenaris
quina meravella, sinó fos per uns plats de plàstic,
una botella de cava i algunes llaunes
oblidades per un descuit més que voluntari
d'algù, que de tu ha vingut a fruir-se
sense parar-se a pensar si existeix un demà!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...