dissabte, 28 de desembre del 2013

Vida cruel

Amb tan sols nou primaveres
ja ets a la roda de la vida
dins una asquerosa mina.
Teva és la pell esquerdada
que en silenci pietat ens demana.
Amb el rostre mascarat de pols i suor
obres les parpelles al màxim
per intentar captar una llum inexistent.
Les teves gegantesques pupil·les
ploroses i absents
ens reflexen una minsa vida
ben segur soterrat en aquesta mina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...