dissabte, 28 de desembre del 2013

No som el que creiem

Un reflex de lluna plena
desconcerta una jove granota
inexperta en el cant
observa la seva imatge
surant damunt l'aigua.
Amb ulls plorosos
es mira les seves companyes
bo i preguntant se
el perquè de tot plegat.
Perquè es diferent de les altres
i a sobre no s'entenen cantant.
Potser mai s'adoni que ha passat
doncs ella no es una granota
sinó un gripau extraviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...