El teu color blau em dona vida
aquest aire humit penetra suau dins meu
les teves platges torrades
pel sol timit de l'hivern
ens delaten la temperatura de l'aigua
sens dubte freda
miro a l'horitzó
on et fusiones amb aquest cel pàl.lit
darrera meu unes palmeres esmorteïdes
que enyoren la seva llar
en un costat verdes muntanyes
a l'altre qui et farà desaparèixer
el més salvatge dels animals:
"l'home".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Colometa
Cada cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen, els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Un pisatge idilic sino fos per la petroquimica de badalona que
ResponEliminas'aixeca majestuosa tot destrossant aquesta bonica postal.