dimarts, 31 de desembre del 2013

L'únic que mai s'atura

Clic cloc, clic cloc.
Va dient aquell vell rellotge de paret
una paret despintada i salobrenca
pel teu pas.
Clic cloc, clic cloc
Les agulles van corrent
què us passa?
Calleu d'un cop ja, que vull dormir!
Siusplau no toqueu mai més cap hora
doncs jo mai no vull morir.
Cloc, clic, Buuuuum!
Per fi crec haver vençut
però no és ell qui ha mort
sinó aquest vell rellotge atrotinat
pel més cruel dels elements.
El Déu temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Colometa

Cada  cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen,  els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...