dimecres, 4 de febrer del 2015
Entre interiors
Avui altre cop em sento atrapat.
Presoner entre passat i futur
on tan sols un passadís carcomat
m'allunya del món.
El suau perfum
d'unes blanques parets
despintades pel temps
em confon altre cop.
Fa sentir-me vell i caduc.
Cansat d'un malviure ruïnós.
Esgotat de tot i per tot.
Cansat i esgotat de tot i de res.
Afortunat d'un porticó trencat
que en apropar-m'hi
m'aireja per dins
i em dibuixa, un futur ansiós
on les diferents variants
d'un blau intens i farcit de vida
enlluernen altre cop
les parts més obscures
del meu altre jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Colometa
Cada cop que la veig, els ulls se'm cristalitzen, els pulmons s'eixamplen i el cor em batega generós. Bum, bum, bum, bum! Tan sols...
-
Noranta seixanta noranta diuen que aquestes són les mides a les quals ningú es pot resistir i si a sobre les barreges amb un vestit exub...
-
Estimada Júlia: Havent rebut la teva carta la meva cara era un poema. Les mans tremoloses com si totes les paraules escrites al paper p...
Fotografia David Montserrat.
ResponElimina